perfumen les platges de la ciutat
fràgil i neuròtika,
mentre el senyor Temps segresta
les promeses de tots els rellotges,
quan l'univers es colapsa
des de cada batec ciutadà.
Dani T. D. 7/1/2022
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Juntos, cafè para Puigi, prenen el pel al personal. Juntos, ni España ni Catalunya, em pagueu el lloguer del palauet a Woterloo. Juntos, j...
No hay comentarios:
Publicar un comentario