DIES MARINERS

  Només passar per la porta d'entrada, diu bon dia a tothom. Arriba amb pas àgil al seu lloc de treball, s'instal.la i comprova que el  mar oficinista és calmat. Potser massa i tot, per ser dilluns. Engega l'ordinador i comença a feinejar, com un pascador. Hi ha gent treballant des de casa, perquè encara el bixo transita pels carrers amb els seus collons. La normalitat no acaba de ser tota, o pel contrari, la situació comença ser massa normal.

A mort molta gent, potser massa.

  Sense anar més lluny, ell per culpa de la bestiola, va passar una neumònia. Lleu, però va estar a  set dies a l'hospitat. 

 Toca ferro cada dos per tres, no fos cas que... Clar que, quan es trabava a l'hospital i després a casa convalescent, va comprovar el que pensava: que un és fràgil. Que tot plegat la vida pot desaparèixer en  un no-res. Que el més important...Què és el més important? Aquí no sap què contestar-se, doncs tot depèn de cada moment, i del grau d'inspiració. 

   El que si que sap és que cal navegar, malgrat les tempestes i les inesperades corrents marines. Aleshores respira profundament,  deixant-se endur per aquell mar oficinista i plàcid d'aquest dilluns, a veure si arriba a bon port. O també podia naufragar en les platges de l'illa on viu una tal Nausica, que té uns ulls i unes mans que fan la vida molt més interessant i lleugera.

Dani T. D. 17/1/2021