Està com mort, no te vida, o això sembla, es com un moble perdut als Encants...
Clar, que el Jo no deixa de una màscara que un es posa per fer veure que un es ell mateix.
Però en veritat ¿qui som?
Bona pregunta,
futuda pragunta,
complicada pregunta.
Mentre un cerca una resposta eficaç, o simplement que convenci, passa el temps i els anys cada cop durant menys. Duran lo que duran dos peces en un wisky on the roocks.
Y al final què? De que serveixen els anys? I l'experiència acumulada? Si al final tornen a sorgir les mateixes pors i les mateixes inseguretats d'aquest jo tan fictici, tan pesat, tan decadent i tant irritable.
La qüestió, quina és la qüestió? Qui lo sA..
Potser passar-ho el millor possible en aquesta vida tan estranya. O inventar-se en altres jos, o tus (posa't la mascareta) o elles...
Al cap i a la fi el meu jo es finit, i un també.
Dani T. D. 4/1/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Gaudir tot el que es pugui i poc més.
ResponderEliminar