Hi ha dies que em canso de viure,
dies que em canso de matar-me
en cada cantonada,
hi ha dies que neixen buits,
que els hi fa falta un ma de de pintura.
Hi ha hores que fugen dels rellotges idiotes
que marquen el temps,
aquest temps que dessafina,
i que no sap on va.
Hi ha moments desesperats
que aprenen a riure dins les tempestes,
trencant el timó
i creman el curs de tot destí.
Aleshores,
i tan sols aleshores,
un sol interior ho il.lumina tot.
Absolutament tot.
Dani T. D. 3/4/2024
No hay comentarios:
Publicar un comentario