SONA L'ALARMA

 Sona l'alarma:

DOS QUARTS DE SET!

Enèsim dilluns

i jo sense ganes de viure.

Em llençaria per la finestra,

però des d'un entresòl

em prou feines em trencaria

les cames.

Així que faig un esforç

i em proposo anar  cap

a l'oficina com qui va a la platja,

al Temple,

o fins i tot el cementiri,

que tard o d'hora

allà acabaré,

més tibat que una espardenya.

És llei de vida,

o vida de llei,

que és el mateix

però amb Re sostingut..

En el metro, 

                     camí de la feina,

m'acomodo en un seient

entre estàtues de carn,

dibuixades en l'espai rectangular

que ara es desplaça 

 cap a un destí

                                    del tot fantàstic,

mentre disimulo les meves 

poques ganes de viure

en aquest ximple dilluns

plens d'exitants misteris

que capten l'atenció de l'ànimes

més inquietes, tedioses

i discretes,

camí  cap el no-res més

               alliberador.

Dani T. D. 22/4/2024