Els nívols caminen
sense sabates,
mentre les promeses
viatgen en autobús
creuant la ciutat freda.
Els polítics assagen
les seves mentides
davant del mirall
del seu ego més ximple,
mentre s'omplen les butxaques
amb bitllets de Monopoli.
La lluna es cansa
de ser un satèl.lit de merda,
mentre el sol és planteja
fer vacances en una galàxia
llunyana
plena de platges
sense cares de cogombre.
I la vida passa
com una epidèmia estranya
entre l'atzar i el desig,
entre la llibertat
i el rar ofici de respiRar.
Dani T. D. 11/4/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario