jueves, 11 de abril de 2024

UN RAR OFICI

   Els nívols caminen 
                         pel cel

 sense sabates,

mentre les promeses

viatgen en autobús

creuant la ciutat freda.


Els polítics assagen 

les seves mentides

davant del mirall

                        del seu ego més ximple,

mentre s'omplen les butxaques

amb bitllets de Monopoli.


La lluna es cansa

de ser un satèl.lit de merda,

mentre el sol és planteja

fer vacances en una galàxia

                                      llunyana

plena de platges

sense cares de cogombre.


I la vida passa

com una epidèmia estranya

entre l'atzar i el desig,

entre la llibertat

i el rar ofici de respiRar.


  Dani T. D. 11/4/2023


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Y NO TENGO CABEZA

       Me duele la cabeza y no tengo cabeza, escribo estos versos y no soy poeta. Me levanto y me visto pero estoy bien muerto, no paro de s...