Un acaba desapareixent,
potser es torna a un estat més natural.
Ja que tot plegat viure
no és un camí de roses,
és un ejercici entre el goig i dolor
entre l'entusiasme i el tedi.
Sens dubte una barreja de belles rareses.
Una paradoxa mortal
que somnia més enllà dels limits.
Els limits que va assumint la pròpia vida,
procurant trascendir com un miracle
propiament agnòstic i bastant còmic.
En el fons viure és tot un privilegi
precisament perquè en el fons
res és massa important.
Dani T. D. 7/2/2024
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario