Dic adéu, però no me´n vaig,
no soc feliç, però no paro
de riure,
vaig cap el nord,
però sempre acabo al sud,
surto corrents per anar enlloc.
Soc ric, i no tinc ni cinc,
estic pres en un cos de
fang trencat,
però em sento
plenament lliure.
Soc bastant idiota, però m'espavilo,
cerco amor i m'agrada la soledat.
Visc mentre em vaig morint
com tothom, com ningú,
mentre les hores de vapor
a corre-cuita fugen per la finestrA.
I al final què? Potser res,
o qui sap...
Dani T. D. 21/2/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario