APUNTS D'UNA VIDA DISCRETA

   Hi ha dies que no enten res de res.

    Llavors s'ho prén en calma. En C respira fons, es pren un tallat i després surt de la seva habitació a guanyar-se les garrofes.

   En C traballa de recepcionista a un hotel de dues estrelles. Ja farà uns vint-i-cinc anys que en C treballa en l'hotelet. El seu, no és un gran sou. Però en té suficient per pagar-se una habitació, el menyar i cert capricis literaris i sentimentals.

  Rerament no hi ha gaire feina. La clientela de l'hotel ha baixat. Es veu que la competència és enorme. Tot i això cada seTmana ingressen uns quatre clients, més tres parelles que van cada sentmana a estar unes hores en una habitació intimant (o qui sap...) No està malament del tot. Això sense comptar la senyoreta Aurora, una mena d'artista d'avanguarda, que no acaba de tenir l'èxit que anhela. Però que està segura de que un dia d'aquest "ho petarà". L'Aurora és pintora i fotografa. A vegades també pinta en la seva habitació. Però bàsicament va a l'hotel a dormir. Algún dia ja parlarem amb més profunditat de l'Aurora. Ara ens centrarem en C, doncs aquest conte va de la vida d'en C.

  La seva feina consistia principalment en atendre als clients que venien buscant una habitación lliure. En total, hi havien unes trenta habitacions. Era un hotelet, tirant a pensió. També es servien esmorzars Els altres àpats del dia, es feien al bar de la cantonada, que era negoci de familiars de l'amo del hotel. En C portava ben bé uns vint-i-nou anys desevolupant aquella tasca. Estava una mica cansat, li haguès agradat treballar com a culumnista en un diari. Temps enrera va estar ben a punt d'entrar a formar part de la plantilla d'un diari d'àmbit local. Però al no tenir la carrera de periodista,  finalment li van dir que no. Aleshores es va plantejar tornar a fer la selectivitat. Però ho va deixar corre, doncs tenia certa pressa de començar a guanyar diner en qualsevol feina, per poder independitzar-se dels seus pares i poder fer la seva.

  Després d'any i mig fent diverses feines, va aconseguir entrar a treballar en l'hotelet. Els amos d'aquell petit edifici era un matrimoni amb un fill una mica conflictiu, amb qui la fortuna de la vida s'havia oblidat d'ell.

Si de cas més endavant ja parlarem d'aquest fill del matrimoni Llopis.

   Ara, a la fi, en C s'estava plantejant escriure el seu primer llibre i a la llarga viure del que escribi. No ho tenia gens dfàcil, al menys viure de la creació literària. Però tenia la matèria prima, doncs amb un hotel com aquell venien gent de tot mena. Fauna diversa. Una habitació d'hotel podia ser des d'un refugi, a un domicili improvitzat, un ni d'amor o fins i tot un amagatall per qualsevol criminal que fuig de la justicia.

Dani T. D. 13/2/2024