als parcs temàtics de la rutina,
mentres la soledat més discreta
inventa planetes de sepentina.
El temps és el que és en cadascú
dels subjectes que recorren els carrers
del desitg en un tres i no re
mentre l'atzar sempre salvatge i
oportú
camina l'espai que celebra la dansa
des de la llum a la foscor més fosca
tot fent l'amor que mai cansa
a les vores de l'amargor més tosca.
Dani T. D. 8/8/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario