M'ESCRIU UN POEMA 9

   A vegades escric un poema

tan sols per ficar-me dins 

i sortir de mí i d'aquest món

tan real, com fictici,

tan buit, tan ple,

tan civilitzat i tan idiota

       (o civilitzadament idiota).

 I m'enlairo inventant-me

en altres rostres, en altres pells,

  en altres esquelets,

en altre existències.

I em refresco, em dóna l'aire,

visc altres punts de vista.

També aprofito, 

                          quan escric el poema,

per buidar-me, i morir

sense morir-me del tot en cada vers, per

nèixer de nou en altres poema.

                            I així fer de la vida un

grapat de vides que moren

                           i neixen en cada 9 poema.

Dani T. D. 3/8/2022