DESPULLES DE L'ÉSSER

    Entre les despulles del meu ésser, invoco l'ànima del teu cos com un sacrement que em porti cap a un cel pur i ben lliure. Desprevist de déus criminals que engendrin mons absurdament normals, civilitzadament artificials y humanament insoportables.

Sense l'ànima del teu cos estic més que perdut. Però a voltes saber estar perdut és essencial per començar a somniar ben despert entre tants cadàvers que simulen respirar.

I en el moment més inesperat, et trobo ben sencera en les vores del meu ésser, perfumada de llum enamorada.

Dani T. D. 23/8/2022