Tigres amb mitjons vermells
en les avingudes del nou dia,
la vida es una bèstia ben estranya,
medito i m'enrecordo en tu
sense arribar a cap conclusió.
Guerres, pandèmies i eternes crisis
inunden les diverses pantalles,
les que fan possible la realitat
més calidoscòpica, mentre
es continua girant, girant
i girant sense anar en lloc.
En això que aterro en l'oficina,
m'instal.lo i engego la màquina,
mentre els meus dits dansen
entre les tecles ximples i el
cor comença a pensar que tot
plegat no té gaire sentit.
Faig un gran sospir,
i ric a ningú, en particular.
Per cert, des d'aquest versos
t'envio molts petons, amor.
Potser ens veiem algún día d'aquests.
Dani T. D. 3/8/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario