però cadascú se n'inventa un.
Qui més, qui menys
va respirant els dies
triant la seva possible possibilitat
per jugar en les dimencións
que li permet
la seva propia capacitat
per somniar ben despert.
No té gens de sentit la vida,
i això ja pot ser un bon de partida:
per aixecar-se
inventar-se la realitat més propera,
procurant
no perdre mai
el ritme de la dansa
que ofereix la vida
a cada instant,
sense deixar de ser persona.
Dani T. D. 1/2/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario