Les mans del vent
tornen a inventar aquesta meuca ciutat
per enèssima vegada,
mentre l'existència
és una rara epidèmia
que no té vacuna.
Les passes
perden un cop més
el rumb del destí
més prometador,
mentre el Deure
es beu d'un sol glop
el seu propi orgull
en la llarga barra
del bar de la insurreció.
Els fantasmes profetes
enganyen per enèssima vegada
a la parròquia més innocent,
quan les mans del vent
ja toquen el piano
dels cors més solitaris.
Els únics que bateguen
alegres tristeses.
o tristes alegries,
en aquest tan meuca ciutat...
Dani T. D. 27/5/2019
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario