I UN DIA MÉS, UN DIA MENYS

Entre irrealitats qüotidianes

m'aixeco

començant un dia més

i un día menys.

Entre absurdes presses

i elèctriques esperances

desfilen les hores

que es trenquen 

com gotes d'aigua
quan, finalment,
              toquen el terra.

Entre paraules

omplo el silenci

i el buido de continguts

per fer més lleuger aquest

 no res que em va naufragant

cap a al maimés.

I sense necessitat

de ser plenament feliç,

em prenc una estona de vida

fora, a la terrasseta

   d'aquesta alegre

        i tan fingida biografia.

I quan la mort
a la fi
                   vingui
i em convidi al seu catre,

          doncs bon vent

                         i barca nova. 

Dani T.D. 22/5/2019