JO QUÉ SÉ!

     A vegades confús (més del que és normal), tracto d'avançar en la claror tan espessa dels dies. No sé on vaig, bé com sempre.

Encara no sé ben bé que hi vaig aquí. Qui sóc jo? 

  Encara que, en el fons què importa! Un fa el que pot. O el que vol? Jo què sé!

    A vegades sóc un forat negre. 

Sí, un forat negre que camina amb certa ànsia, donant voltes i més voltes perdut en ell mateix. Un ésser absolutament col.lapsat, on la llum no hi entra pas. O hi entra tan insistentment que satura qualsevol fil de claror. A vegades  sóc un jo absolutment desconegut pel meu propi mirall. Em vasteixo d'home-granota i surto al carrer. Agafo un tramvia, i vaig a una oficina. L'oficina de la meva ment. I des d'allà tracto d'entendre alguna cosa.

Però no entenc res. Re de re.

  I es que, en el fons, no cal donar-li tantes voltes a les coses. La vida és un viatge sense destí. Tard o d'hora desapareixem del mapa, del món, de la nostra pròpia vida. Potser tornem al lloc on érem abans de nèixer.

 Potser tot plegat anem de somni em somni, mentre no deixem de somniar ben despert per tractar de jugar a viure, ni que sigui un parell d'horetes cada dia....

  Clar, que potser i ben mira't res existeix. Tot és un miratge...

Bé, jo qué sé...

Dani T. D. 17/1/2023