mentre la vida és una ferida
absurda i màgica.
El temps és un nen
sobre un veloç petinet
cap al buit més inevitable:
allà on reneixen les esperances.
L'oficina que m'acull cada día
és una gabia amb barrots
de cafè de màquna
i ansietat enllaunada.
El pensament s'enlaire
i dansa il.lusions de passió
sobre la teva tan dolça pell
a milers de kilòmetres de distància.
Mentre es multipliquen
les preguntes i els dubtes.
No callen, ni sota l'aigua.
I aquest món de porexpan
no para de donar voltes,
voltes i més voltes
al voltant d'un sol cansat
d'estar tan sol.
Dani T. D. 31/1/2023
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario