preguntes anònimes
sobre les descosides
voreres.
Passejant
sense direcció,
sense esperar res;
mentre les paraules
callen la veu de la pluja.
Dubtes afilades
baixen les escales del metro,
dubtes per fascicles
enterren tots els quiscos.
El futur es cansa de ser futur
i agafa un tren
cap l'espai exterior,
mentre les paraules
dibuixen veus anònimes
pels carrers de la pluja
cantaire.
Dani T. D. 13/1/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario