SENSE CADENES

 

Aixecar-se després de cada

 caiguda

i tornar a saltar al buit 

sense gens por.

Aquesta, potser,

                                             és l'essència

                                         de la vida,

burlant el destí 

                               més ximple i tort.

Al cap i a la fi, tot és pura comèdia:

un viatge amb un mortal destí.

La cosa, en el fons, no és tan seria,

la qüestió és inventar-se un camí.

Tard o d'hora tornarem a ser res:

tan lliureS com aquest fresc vent 

que ara bufa pels camps i els carrers.

Potser aleshores de debó viurem

sense perjudicis, sense ambicions,

 sense pors, sense cadenes,

sense punyetes, sense canons,

sense tantes coses inútils 

                 que ens buiden i empresonen...

Dani T. D. 24/1/2023