màscares que mai es treuen la
màscara,
màscares que es perden en el
camí,
màscares que amaguen
la seva pròpia tara.
La vida sempre misteriosa i màgica
sovint es fa feixuga i densa,
de propòsit en despropòsit
naufraga,
des de la buidor més immensa,
i a l'hora més insignificant.
Màscares d'aigua,
màscares de ferro,
màscares amb paraïgua,
màscares de pintada alegria.
Dani T. D. 12/1/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario