NOTES DEL DIARI ÍNTIM

   De bon matí s'aixeca i recorre les avingudea d'un nou estrenat gener, amb les mans a les butxaques. La pau al món com sempre trontolla. Com sempre és un utopia que ratlla la més romàntica innocència.

 La humanitat no té remei, però la vida continua. Com la cosa més bella i a l'hora més rídicula i absurda.

La vida continua entre els carrers. Flotant sobre les voreres, perfumada en vestits de colors, putajada pels deures més cabrons, alegre cap a l'amor més delirant, escèptica però serena mentre escolta un conçó d'en Lou Reed i beu cervesa.

 La vida va corrents i sempre té certa pressa, encara que a vegades camini lenta i li falti aire.

¿Per què tanta pressa?  Si finalment tot torna a ser res, a la seva essència primera, a la seva felicitat més plena, més indifernt.

Dani T.D. 7/1/2022