EN LA MÉS PLENA BUIDOR

 Rostres estranys,

                 estranys rostres

ensopeguen somnis i realitats,

paraules callades,

silencis que criden..

Rostres estranys com el meu,

com el seu,

com el vostre

bateguen encara la ficció més vital,

entre els batecs de la claror

que es fruït, sempre,

                   de la foscor més profunda.

Rostres rars com quasi tots

busquen i no saben el què.

Segurament  no hi ha res que buscar.

Tan sols cal saber deixar-se anar,

dansar en la buidor més plena,

en la més plena buidor.

Dani T. D. 1/1/2023