AMB PEUS DE GRANOTA

     Rostres cansats arrosseguen els peus i la son.

 El sol comença a pintar els carrers, la ciutat, els dies amb promeses noves. Promeses que ara s'han posat a dormir per tornar a engegar el somni de la vida a través de cada instant que batega el cor.

  Una volta més o una volta menys. Un any menys, un any més, depén com es miri.

  Al cap i a la fi, un decideix on i quan acaba un període i comença un altre.

  Viure no deixa de ser un estat ben estany entre diverses confusions i fusions.

 Navegant en diferents aigües, diferents mars...

Potser fusionant tot principi amb tot final, i tot final amb tot bell principi.

 Buidant-se per omplir-se i omplir-se per buidar-se, i començar de nou cada dia 

com si fos el primer i el darrer.

Dani T. D. 1/1/2023