Aquest jo que és una altre construcció del cervell. El jo que s'inventa una identitat, i que sovint confont la realitat més immediata amb la vida més íntima. El jo que passeja entre altre jos, i que es relaciona, estima o simplement observa. Dosificant, així, l'ego mentre acarona la possibilitat de fer una vida feliç i singular. Admirada i exemplar. O més aviat discreta i senzilla.
Aquest jo que en el fons no és més que una percepció atrapada en un cos d'aigua, que tard o d'hora serà vapor absolutament lluire, lluny de complexes, de merdes mentals i propaganda de qualsevol tipus...
Dani T. D, 26/1/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario