ENTRE L'ATZAR I LA BUIDOR

 Un vent de paisà

acarona la ciutat de joguina,

mentre els seus ulls esclaus

poblen els vagons

dels dracs de metall

cap a les oficines del deure

més imbècil.

Un nou any

es desperta sota les bombes,

mentre la mort

es pinta els llavis front

al riu virtual

on els infants de seda

somnien somnis

programats al milimatre.

Quan mor un Papa

d'aquells de Broma,

d'aquells que juguen

a disfressar-se d'angel Caigut,

entre les pàgines sagnades

d'un llibre sagrat,

on es narra els destins més idiotes

de qualsevol individu

que respiri i parli

entre l'atzar i la buidor.

Dani T. D. 5/1/2023