EN LES DESFINADES CANTONADES

Pauraules que agonitzen,

paraules que em naufraguen,

paraules que et rescaten de l'oblit
més recordat.

Paraules cremant

en una foc literari

on la vida s'avapora,

on la vida ja és pura llegenda.

Paraules que m'enganyen,

paraules que t'amaguen,

paraules de merda

que fan un món ple d'esquerdes.

Paraules en les teves mans

paraules que ens somnien,

paraules que invoquen silenci,

paraules que em moren
 entre les teves cames

a milers de quilometres de distÀncia.

Paraules abandonades

en les desafinades contanades

d'aquesta tan desgastada ciutat,

lluny de tot i de res;

mentre navego perdut

per un riu de paraules

que avui no tenen ganes

de dir absolutment res.

Dani T. D. 14/8/2020