planegen pel nou paisatge
d'un dimecres esgotat
de res en concret,
rebotant per les parets
d'un temps de tardor.
Son dies rars,
dies misteriosos on el Déus
cusen i descusen la voluntat d'un
per alçar-se del llit
i continuar el viatge.
I el desig es confon amb l'atzar,
i l'atzar amb la rutina més gris.
Però cal tancar els ulls, de tant en tant
respirar fons,
agafar AiRe...
Tot plegat és un enèsim salt al buit,
sense xarxa,
plantant cara a la por
amb la por que batega dins.
I viure cada batec
ben despert.
Dani T. D. 09/10/2026
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario