AMB EL CAP TALLAT

Amb el cap tallat, amb el cap ben alt.

sense esperar absolutament res

i alhora esperant-ho tot.

Amb  còmica desesperació,

sense cap rumb clar.

Accidentalment adult, absolutament perdut.

Buscant consol sense obsessionar-me massa,

entre els teus tan saborosos fruïts,

tan lluny i tan aprop de res.

Tan savi, com idiota,

tan bonic, com lleig,

tan jove, com vell.

Nascut per somniar despert i,

 de pas, fugir

del món, de tot,

de res,

d'aquest caos

que neix de mi

i m'empaita cap el buit

                         més evident.

Amb tristor i alegria 

des de cada BateC,

amb energia d'infant

des d'una innocència fecunda

sentint desde cada raoNament

mortal i fugisser.

Dani T. D, 10/8/2020