viernes, 7 de agosto de 2020

LA NOVA Y ABSURDA NORMALITAT

El grito - Wikipedia, la enciclopedia libre
  La nova normalitat és tan absurda i ridícula com l'anterior (o les anteriors): Aixecar-se per anar a treballar, pagar les facturas, comprar aliments, aparentar certa estabilitat, vestir-se a diari d'un mateix, sentir sense aprofundir massa amb res, no sigués que s'arribés a perilloses conclusions. Reprimir els instints més baixos al lloc de treball, al carrer, al Caprabo, a la iglèsia (sobretot quan venen ganes d'escupir). Aspirar a ser lliure, però no massa doncs l'exèrcit pot venir a casa en qualsevol moment, seguir a tot hora la lliga de futbol (encara que aquest esport no agradi gens ni mica), follar però amb mesura no sigués que algú ens anxampés, tocar-se-la cada quinze dies i amb guants i pinses,  no sortir massa dels convecinalismes més contamporanis, aspirar a viure molts i molts anys, contemplar els anuncis per informar-se més que res, enviar wuassaps a la penya, opinar sense pensar per un mateix, viure sense sentir, mai posar-se en la pell dels altres, riure dosificadament i quan toca,  domesticar els dies segons els paramatres de la normalitat dictada per Google, dubtar tan sols un parell de minuts al dia, evitar tota tristesa o si no anar al psiquiàtra o la primera farmàcia, no somniar massa, comportar-se, existir d'esquenes a la propia mort, aspirar a una felicitat feta a mida i conformista, aspirar a ser un meteix sense ser un mateix. seguir la moda, llegir no massa, no drogar-se de cara a la galeria, tenir atractius enemics, ser sempre  políticament correcte...!No qüestionar-se absolutament res!
    Viure en un permanent simulacre ben atractiu i civilitzat, doncs cal no perdre mai les formes. Viure amb passió però no massa no sigués que el cor s'aturés de cop i volta, i a déu  show bissnes i possibles subvencions...

Al cap i a la fi, res de l'altre món...però sempre amb mascareta.


Dani T. D. 7/8/2020

No hay comentarios:

Publicar un comentario

VIENTO HELADO

  Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una  rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...