EL GALL DE METALL

El cant del gall de metall

em desperta de bon matí.

Un nou dia i sembla

el mateix dia des de 

fa segles.

La ràdio m'imforma

que els mateixos fantasmes de sempre continuen

fen les mateixes fantasmades de sempre 

i no hi ha més reimei que fer veure

 que es va cap algun lloc.

El polítics s'omplen les butxaques,

siguin de la idiologia que siguin,

siguin de la nació que siguin,

siguin del partit que siguin.

I ja no hi ha solució.

L'oficina de l'agost

és un discret desert de metall,

mentre a fora les paraules 

moren ofegades de tanta

adulterada informació.

I jo em moro de ganes

tornar-te a veure i estimar-te

sobre aquell paradís de coixins,

llibres i fresqueta cervesa.

I a la resta

que li donin per l'ambut.

Dani T. D. 3/8/2020