Dies rars
on la vida
és una idiota
ferida,
ferida,
que camina
sota l'ombra
d'un sol
completament cec.
Paraules
que sagnen
en les cantades
de cada desig
sospirat
per un elèctric
atzar.
Dies rars
des del
primer segon,
on l'existència
cada cop
esdevé
una complerta
i bella
i bella
inutilitat.
Silencis
que criden
des de cada
batec
que sent
el pensament
més neuròtic.
Mentre
la vida
es va morint
en cada
acte
vital
i emocional.
Dies rars,
dies cendra
dies merdaaaaa
envassada al buit,
envassada al buit,
dies alegres,
dies deserts,
dies colors,
dies mortals
fins al final
el final....
el final
de què??
Dani T. D. 30/8/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario