SEGONS....

Rostres de tempesta el'elèctrica

passegen per la ciutat efimera

des d'un atzar de lloguer

quan el desig es un diari arrugat

sobre un banc cansat.

Rostres de ningú ja somnien per cable

al compàs d'un temps efímer

quan el món gira entre pantalles

d'ombres gastades

que van amb baterias

farcides de confeti descolorit.

Rostres de paraules cansades

es resignen des d'un espai

envassat al buit, on el futur

ja es passat i el passat

una novel.la barata

que va sortint per fascicles

cada quinzena en el

quiosk més proper.

O més llunya,

     segons...

Dani T. D. 3/1/2020