que encara busca
una espurna de llum
des de cada fugaç instant,
en aquesta ciutat
que a voltes
és un laberint
ple de minoutaures
que es busquen
el pols per comprobar
si estàn vius.
Tan sols sóc un inconscient
que s'inventa cada
dos dies
davant l'eco
del mirall d'un rostre
que simula ser
alguna identitat
que l'alliberi
d'ella mateixa.
Tan sols són un llibertí trastocat
que encara fuig
de la neuròtica fugida
d'aquesta tan bella
y desgastada existència,
en el transcurs imaginari
i plenament neuròtik
i plenament neuròtik
d'anar algun lloc
indetermitat.
on descansar i ser a la fi
un ningú alegre i lliure
flotant en l'univers
més fugitiu.
Dani, 13/1/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario