I sense cap vaig a un parc que hi ha a les afores de la ciutat. Un cop allà m'assec en un banc i reflexiono. Sí, em passo unes dues hores reflexionant. Ja sé que no està de moda pensar. Ja sé que corro un gran risc, i ja sé que tard o d'hora la polícia o, l'exercit, vindrà a casa a detenir-me per tal comportament obscè.
I és que a voltes, o massa sovint, un ja no pot lluitar contra el seu propi destí.
Dani T.D. 14/1/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario