viernes, 24 de enero de 2020

I POSER MORIR

A vegades m'aturo
al fons de mi mateix
i deixo fluir el pensament 
més espontani.

I el pensament
em diu que visc
potser en un simulacre
de vida.

Que tot i res
es mentida
i veritat
al mateix temps.

Que res,
absolutament res
importa
gens ni mica,

I potser morir
es tornar
a l'estat natural
de l'ànima.

Dani T. D. 24/1/2020

No hay comentarios:

Publicar un comentario

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...