COM SI FOS UN MIRACLE

A vegades surto a passejar amb la meva ànima de sorra. La carcassa és la d'un cos humà, de persona. Intento comportarme com un ésser entre tants. Pres  d'un destí subtilment mortal. Em dirigeixo sempre allà on em porten les meves cames com si entengués la més immediata realitat, principalment la que m'envolta.

Però malgrat els meus esforços cada vegada entenc menys res.

 Aleshores escric paraules en murs despullats d'aquesta maleïda urbs. Mots aparentment desordenats amb l'esperança d'arribar alguna conclusió. 

Però mai arribo a res. 

En tot cas m'invento un nou què per on seguir la meva aventura mortal.

Mentre em desantenc de la importància més existencial

I em poso a viure com un joc entre el record i l'oblit, El dia i la nit. Dins i fora. El sempre i el mai...

Sí, com si fos un rar miracle, sense necessitat de cap propaganda divina.

Dani T. D. 13/1/2020