Cocodrils nus voregen la silueta
de la ciuTat
d'apretada pluja,
d'apretada pluja,
quan l'Atzar està ben a punt
de ser invertit per enèsima vegada.
Quan el desig
reconquereix
les bústies dels
cors més treballadors.
I el temps se'n va.
Sempre se'n va, relliscant
Sempre se'n va, relliscant
entre els dits del vent
més ecléptic,
sense dir
absolutament res.
Dani T. D, 7/1/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario