des d'una oficina de cendra encostipada
cap el res més evident.
A estones m'enlairo
en un temps totalment
imaginari i lliure.
imaginari i lliure.
Aleshores visc de debó
burlant tota puta
i rovellAda obligació.
Tota hipòcrita civilització,
cada imbècil llei
que embOira el viure més
espotani.
Lluny també
de tota inútil bandera
que no deixa respirar alegrement.
Col.leciono hores inútils
esperant el proper poema
perquè em porti ben lluny
de tanta tifa avorrida
i domesticada.
i domesticada.
Dani T. D. 20/1/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario