EN CADA CANTONADA

Como una mort que es suïcida en cada cantonada,

com un silenci que em canta des de dins,

com una vida descusida per les vores,

com si aquest món sigues ben real i valgués la pena.

Com si cada instant fos un miracle,

com si els Déus visquesin rera la pluja,

com si el vent et cantés els cabells nus,

com si la civilització fos ben animal i de veritat.

Com si  la geometría de l'atzar fos  pur  desig,

com si els poderosos no fosin tan fills de puta!,

com si la vida no depengués de cap patètica excusa,

com si somniar fos l'ùnica ocupació que valgués la pena.

Dani T. D. 10/1/2020