d'aquesta fugaç existència
per tolerar les estocades
de la vida.
Em poso màscares
de vent i sorra
en cada escena
que indica el guió
escrit
per l'atzar més idiota.
per l'atzar més idiota.
Mentre la mort
sempre atenta
no em treu l'ull de sobre
des del primer dia,
sap que sé que
sóc el seu tipus.
sap que sé que
sóc el seu tipus.
Prosperant en l'espactable
per aquest estrany
i absurd món,
i absurd món,
on quasi res té massa sentit
i tot és possible.
Em disfresso
de riu i de pluja
per un proper acte
on em tocarà besar-te
i serem Déus
encara que sigui
en la fició més mortal.
Dani T. D. 15/1/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario