EXILIS INTERIORS

 Quan menys un s'ho espera ensopega. I la realitat es trastoca. I tot es qüestiona de nou i com si fos la primera vegada. 

 Els dolents resulten que no eren tan bons. Les promeses es podreixen en les voreres, els somnis tenen gust a quitrà. I s'avança per una riera plena de fang.

La vida és una ferida oberta

i una ferida bastant absurda.

La culpa ho inunda tot. Culpa fins i tot per respira.

I un es voldria escapar de sí mateix. Però on escapar?

  Es torna a preguntar pel sentit de la vida. Pel sentit de l'existència, que ben mirat és tot tan inútil.

  Clar, que sempre hi ha el sentit de l'humor, com a últim recurs (o com a únic recurs vital). Ja ho deia un savi grec: o ric o em mato.

Dani Torrat, agost, 2023