Tot acaba caient pel seu propi pes
o pel seu propi pes tot acaba caient.
És un dit on se suposa
que està tot entés.
Encara que encara tot
i res en la boira
s'acaba perdent.
Perdent per tornar
a somniar altre cop en guanyar,
després del naufragi diari que
provoca el Déu de l'atzar,
en la juguesca fràgil i absurda
que suposa respirar,
tota jugant a l'ofici de viure,
que sovint és confont amb la tasca d'escriure
o dissimular
un destí pas a pas fins al mar.
Cap a la platja
daurada on espera una nova excusa per sobreviure
i viure tot dansant de
nou el dur viatge cap un paradís
que tampoc és tan paradisiac.
Dani T. D. 26/8/2024
No hay comentarios:
Publicar un comentario