en les butxaques de l'abric,
mentre el sol des dels terrats
em diu bon dia.
La vida és bella, rara,
i bastant PuTa,
mentre entro en un vago de metro camí
de la realitat més buida i ficticiA,
i minuts més tard
em trobo en les terres rares
d'una gris oficina quE rima amb aspirina.
Em poso l'escafandra
i procuro treballar i
dansar al compàs d'un
temps profundament imbècil,
però trapellA
mentre penso en l'amor
i escric un poema
i canto per no tornar-me una màquina més.
DespRés, una canço d'en Bowie
em passa a recollir
i anem de festa tota la nit,
que la vida s'escapa.
Dani T. D. 15/11/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario