DES DEL DESTÍ MÉS ABSURD

 Buidor que m'omple,

per dins,

buidor que m'alimenta

des de fora.

A voltes em costa

respirar

i no sé on vaig

ni d'on vinc.

Una angoixa

sense sabates ni wifi

em recorre l'ésser

i em descus l'ànima.

I l'ànima

es desanima

des d'aquest cos

d'aigua.

Arribat aquest vers,

em vull escapar

de tot i de res,

d'aquesta rutina rutinària

que des del destí

més absurd

es mor un cop més,

perquè no es mor

ni que el matin.

Dani T. D. 8/11/2022