massa pressa,
massa cansament,
massa lletra,
massa res,
masses espectetives,
masses coses al cap.
Potser, massa vida?
La vida a vegades es
pregunta si es
vida,
i cap on va.
Què serà d'ella,
sí va de debó,
si es pot viure realment,
on ha posat el sentit
de tot plegat...
La vida sovint és un misteri que dissimula,
una ferida vital, salvatge i absurda,
una pregunta que genera preguntes,
un però, un gest, un ai,
un sospir que sospira.
També la vida és un petó, una mirada,
una rialla, uns cabells que acaronen,
uns ulls marrons, uns llavis oberts,
uns dits, una espatlla, un silenci
que acompanya.
Un poema escrit al vent
que, ben bé, no se sap que vol dir...
per sort!
La vida, a vegades....
Dani T. D. 14/11/2022
.jpg)
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario