obstaculiza la vida,
a menudo la realidad
dinamita lo esencial.
A menudo finjo ser
quien no soy
en esta criminal,
vacía
y enésima normalidad.
Y sólo a veces,
y gracias
a la confusión,
me reconozco vivo,
a pesar de la realidAd.
Dani T. D. 25/4/2022
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, y altres idiotes (perdó idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Juntos, cafè para Puigi, prenen el pel al personal. Juntos, ni España ni Catalunya, em pagueu el lloguer del palauet a Woterloo. Juntos, j...
No hay comentarios:
Publicar un comentario