sobre les taulades,
com la nua mentida
de cada esperança.
Com la bellesa secreta
que guarda cada instant,
com el futur ferit
entre els dits
de la ciuTat saturada.
Com la por més vital
que batega la mirada,
com els deus adormits
des de la voluntat
de cada inconsciència.
Dani T. D. 29/4/2022
.jpg)
Repeteixo: NO EDITO
ResponderEliminar