BUIT, BELL I ABSURD

 Un ximple destí

m'arrossega per un camí

entre cares d'encesa pluja

i galldindis amb cervells de

                              futbolistes                                           tòtils.

    El meu pensament

no para d'evocar-te

en l'habitació blava

d'aquell paradís d'arena

on el plaer era l'essència 

de tot i de res   en concret.

 T'estimo princesa dels meus dubtes,

mentre passen els dies

com taxis idiotes i veloçOs sense cap direcció.

I la vida,

                en definitiva,

   segueix com un nen lladre

                    cap a un abisme

 buit, bell i absurd,

                                més o menys, com aquesta

 vida.

Dani T. D. 6/4/2022