SOVINTLA VIDA... (enèsima cançó idiota)

 A vegades em llevo
i no sé on estic,
algú em crida pel meu nom
i no sé si contestar.

Sovint la realitat

és massa ficticia,

sovint un no sap

si riure o plorar.

A vegades em trobo

en una oficina fent feina,

i en el fons no sé

com he arribat allà.

Sovint la vida

és massa misteriosa,

sovint un no sap

si plorar o plorar.

A vegades em sorprenc

parlant amb un imbècil,

fins que descobreixo

que l'imbècil sóc jo.

                              mateix.

Sovint la realitat

és tan precària,

sovint un no sap

si riure o riure

fins al darrer 

                    sospir.

Dani T. D. 11/4/2022